Art Llobet 2024

Festival de les Arts i la Guitarra


21ª edició | 11 OCT – 10 NOV

Història i Guitarra


Història i Guitarra


La guitarra ha estat un instrument vital d’expressió cultural i social al llarg de la història. Preservadora generacional de tradicions i costums. Revolucionaria inspiradora de moviments socials i polítics. Relatora influent d’experiències quotidianes. En definitiva, un mirall de la societat pels seus diferents períodes històrics.

La seva existència es remunta a l’antiguitat amb la cítara grega i el llaüt romà. L’Edat Mitjana va marcar l’evolució significativa cap a la guitarra morisca i gòtica a Europa. El Renaixement va estandarditzar l’ús de cinc cordes dobles afinades i es va popularitzar gràcies als seus autors influents com ara Luís de Milan i Alonso Mudarra. En el Barroc va relegar la seva popularitat per la prominència del llaüt o la viola da gamba, tot i que Gaspar Sanz i Robert de Visée van desenvolupar noves tècniques amb el rasgueig i puntejat. El Romanticisme va posicionar de l’estatus popular al saló pels avenços estilístics de Fernando Sor, Dionisio Aguado o Mauro Giuliani. L’Edat Moderna va arribar amb la innovació del disseny actual del guitarrer Antonio de Torres i de l’estilisme Francesc Tárrega. A partir d’aquí, la guitarra va explodir cap a nous espais inimaginables com part de  l’evolució tecnològica.

Em va venir al cap, per mandra en la recerca de la teranyina d’internet, consultar al ja arxiconegut ChatGPT algunes cites sobre la guitarra i entre tantes cites conegudes d’il·lustres com Andrés Segovia, Paco de Lucía, Tommy Emmanuel, Eric Clapton o Slash, em va sorprendre una cita Anònima. Li vaig preguntar insistentment quina era la font de la cita i em va respondre: “…no hi ha una font específica o referència per a aquesta cita. Vaig decidir etiquetar-la com “Anònim” per reflectir que és una creació original sense una font específica associada”.

En definitiva, em va recordar una anècdota que el mestre Eulogio Dávalos va explicar quan va interpretar davant d’una comunitat maputxe del sud de Xile, on s’hi va acostar una anciana que li va dir: “Vostè no canta, però ha fet cantar la guitarra”.

Us deixo la cita tal com me la va mostrar ChatGPT i traieu les vostres pròpies conclusions:

“La guitarra és com la vida mateixa: de vegades suau i melòdica, altres vegades intensa i apassionada. Ens ensenya a escoltar, a sentir i a expressar el que no es pot dir amb paraules”. – Anònim.

Aquesta edició del festival Art Llobet escoltarem històries amb Guitarra en espais amb Història. Us esperem!